dilluns, 27 de setembre del 2010

Avui fa 40 anys els Nens del Vendrell van descarregar la primera Tde8 amb folre del segle XX


Una de les etapes més apassionants de la història castellera i de la dels Nens del Vendrell va ser la de l’acabament de la dècada dels 60 i començament dels 70 del segle XX. Un període on es van descarregar per primera vegada alguns castells mítics, i que va estar protagonitzada per la nostra colla.


L'any 1968 es consolidava la Tde7 -amb sis de descarregades- i es tornava a coronar el Pde6 en dues ocasions. Però el veritable esclat es va produir a la temporada següent, el 1969, a on els esdeveniments es van succeir a un ritme de vertigen.



Desprès d'un parell de Pde6 més carregats, per la diada de Sant Zacaries, el 21 de setembre de 1969, s’assolia descarregar l'esvelt espadat, una construcció que, fins aleshores, cap persona viva havia pogut celebrar. Amb la colla plena de moral i amb un bon bagatge durant la temporada, arriba l'actuació de la fira local a on, a més de descarregar la desena Tde7 de l'any, descarregar el tercer 4de8 i completar el segon Pde6, els Nens del Vendrell recuperen el 3de8, descarregant el segon del segle XX, divuit anys després del primer. Va ser la millor actuació del segle fins aquell moment.



En el sí de la colla es va plantejar hàbilment aprofitar aquesta empenta per assolir nous reptes, i empesos per la resposta vallenca amb el 5de8 carregat i amb un intent de la Tde8 amb folre. El camí escollit pels Nens fou col·locar el Pde6 damunt d'un folre, un element plenament vigent al segle XIX però totalment desconegut pels castellers de llavors.



Durant les primeres setmanes de novembre els tècnics van anar dissenyant aquest element amb unes aportacions encara vigents en l'actualitat. El diumenge 23 de novembre fou el dia escollit per presentar, a plaça, el mític Pde7 amb folre. Després d'uns moments d'incertesa climatològica, l'arrogant pilar era degudament completat enmig d'un esclat d'alegria.



L'any següent, 1970, el Pde7 amb folre es va carregar a la tercera edició "Anxaneta de Plata" a Vilafranca. Però l'esperada competició en un concurs entre vendrellencs i vallencs no va arribar fins el 27 de setembre de 1979, a Tarragona. El desitjat duel va acomplir amb escreix l'expectació creada. Els Nens del Vendrell guanyaven la convocatòria carregant un altre Pde7 amb folre, i descarregant el Pde6 i la primera Tde8 amb folre del segle XX. La colla Vella, per la seva banda, es situava en segona posició amb les mateixes construccions, totes elles carregades.

Van ser un anys on també es va decidir col·locar a l’esquena de la camisa el nom “Vendrell”, per tal que els mitjans de comunicació no els confonguessin amb els “Xiquets de Valls”. La premsa vendrellenca situava l’inici de la segona època d’or en un context de recuperació de grans castells que s’havien d’anar a buscar al segle XIX per trobar-ne els darrers. Aquesta expansió del fet casteller va motivar que l’any 1971 es concedís la placa d’argent al mèrit turístic als Nens i la medalla de la província al seu cap de colla, Jan Julivert.

(Font del text: apartat "Història" de la web www.nensdelvendrell.org)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada